Durant el curs 2023-2024 s’han fet una sèrie de tallers de sensibilització i accions educatives a l’institut IES Fernando III d’Aiora, en el marc del projecte Som Rural.
A continuació, Jorge Cervera, orientador de l’IES i professor de 3r d’ESO de PDC ens explica la seua experiència amb el projecte després de dur-lo a terme amb el seu grup d’alumnes a través de Farmamundi.
En quines activitats ha participat el teu alumnat en aquest curs lectiu?
L’alumnat de 3r d’ESO de PDC ha participat en els tallers de sensibilització i en la creació de diferents cartells per a la conscienciació de la resta d’alumnat sobre les matèries tractades.
S’ha treballat tot el tema de la immigració o dels processos migratoris i la recerca d’ocupació per part del col·lectiu. Era una de les coses que ens preocupava, perquè últimament a Aiora estan arribant moltes famílies migrants i créiem que era important treballar-ho a l’aula i sensibilitzar sobre els prejudicis i les dificultats que enfronten.
Què t’ha semblat l’experiència com a docent?
La veritat és que molt bé perquè és una manera de fer alguna cosa diferent per a ells, que crec que els motiva. La idea és que tracten altres temes que no estan en el currículum explícit de la matèria, però que són importants.
Creus que és important fer aquest tipus d’activitats o projectes als centres educatius rurals?
Sí, crec que és molt important perquè és veritat és que la diversitat que hi ha en aquestes zones és molt menor que en altres llocs i que moltes vegades, quan ixen d’ací, no estan preparats per a poder afrontar-ho, per a veure amb naturalitat una cosa que ens enriqueix i que evidentment és natural.
I creus que és important treballar amb l’alumnat aquests temes? És a dir, posar en valor el territori rural, la diversitat…
Sí, sobretot en el període de l’adolescència. D’una banda, hi ha molt d’alumnat que sí que vol anar-se’n de la zona rural, que pensa que no podrà exercir o no podrà desenvolupar-se com vol desenvolupar-se i és important posar en valor totes les possibilitats i beneficis de viure en un entorn rural. Però també és important que vegen un altre tipus de realitats i maneres de viure.
Què creus que aporta una metodologia com l’Aprenentatge per a l’Acció i les eines audiovisuals per a l’alumnat?
Jo crec que és molt important. En la nostra societat estem molt acostumats a ser agents passius. Consumir i ja està. Llavors, qualsevol classe de dinàmica que puga fer que ells hagen d’implicar-se és positiu. És veritat que al principi els costa molt perquè no hi estan acostumats. Són generacions que estan habituades a això, no? A passar el dit quan no m’agrada.
Llavors, els costa molt ser ells els agents principals en un procés com és l’educatiu. Per a mi és important treballar així, fer-los partícips, no? I que siguen ells el centre, els que han de buscar informació i els que han de preguntar-se i elaborar conceptes. Perquè si no, és això de sempre, ho faig perquè ho he de fer, però no em pregunte per què… o compre aquest discurs perquè l’he de comprar, però no em pregunte si és correcte o no ho és, no? O si m’agrada a mi.
Quins aprenentatges creus que ha obtingut l’alumnat amb tot el procés?
Doncs mira, jo crec que molts. Jo crec que el primer és a respectar. Perquè, damunt, enguany en la configuració del grup hi ha moltíssima gent migrant. Migrant nacional, per dir-ho així. Gent que ve d’altres llocs d’Espanya. I també alumnat d’altres països; quasi el 45% del grup migrant prové de l’Amèrica Llatina.
És important destacar que a vegades tenim la sensació que fins i tot el mateix alumnat migrant no vol passar per migrants, no? Com si amb ells no anara la cosa. Llavors, això mateix és un aprenentatge.
A més d’ensenyar que, històricament, a Espanya no fa tants anys que vam ser migrants. I que eixos mantres que es repeteixen de «nosaltres hi anàvem amb papers» no són certs en molts casos. És fer reflexionar sobre els discursos d’odi que últimament estan pertot arreu i que a ells, desgraciadament, els estan arribant molt profund.
I encara que en siguem pocs, haurem de lluitar perquè això no vaja a més. Sobretot, perquè no són veritat. Perquè són bulos. I aquest projecte anava sobre això, no? Sobre desmuntar bulos i desmuntar missatges que ens estan fent mal a tots com a societat… I sobretot, a la població jove els estan picant amb aquesta classe de missatges i discursos d’odi. I com molts d’ells són consumidors passius, com déiem abans, no es pregunten si és veritat o mentida, o no ho qüestionen o no ho busquen.
Crec que ha sigut una bona manera de treballar-ho. De dir, bé, tot el que ens arriba hem de veure si és veritat o no. Sobretot, quan farem mal a altres persones i perquè és necessari fomentar el pensament crític en la vida dels joves.
I com els has vist treballant en equip?
Crec que no estan acostumats a treballar en equip, els costa molt.
A més, crec que és una classe que, malgrat que en són molt pocs, està molt dividida. Durant tot el curs hem intentat que hi haguera un poc de sentiment de pertinença i ens ha costat.
Llavors, crec que és important dur a terme aquest tipus de projectes perquè no saben treballar en grup, no tenen eixa cultura. Sí que treballen junts, però no treballen en grup, i és una habilitat molt important que hem de desenvolupar en el nostre alumnat.